L’etapa del gargot és la que apareix entre dos i quatre anys d’edat. És l’inici d’una nova manera d’expressar-se. És necessari passar per aquesta fase gràfica, en què no hi ha intencionalitat representativa, per arribar als traços que representaran figures i objectes del món real.
Dins l’etapa del gargot es pot fer una segona classificació paral·lela a l’evolució de l’infant. Una primera etapa en la que els primers gargots reben el nom de gargots incontrolats, més endavant apareix el gargot controlat i per acabar el gargot amb nom.
1. Gargot incontrolat. No és fins a divuit mesos que s’aconsegueix doblegar el colze i, per tant, és possible el moviment de flexió-extensió de l’avantbraç que permetrà fer els primers traços. Aquest gest produeix un gargot en forma de zig-zag amb una lleugera inclinació, atesa l’orientació que adquireix el braç durant aquest moviment
L’infant pren d’utensili de maneres diverses, habitualment amb la mà tancada, ja que encara no té prou destresa per fer-ho amb la punta dels dits i sol exercir molta pressió amb ell sobre el suport. En aquests moments encara no té control visual de la seva mà, per la qual cosa pot estar mirant cap a un altre lloc o sortir dels límits del paper o suport. Moltes vegades, el gargot no es farà en paper, sinó a les parets o mobles, si no se li proporcionen els suports adequats.
El resultat que s’observa és un traç impulsiu i incontrolat, generalment recte o lleugerament corb, però de diferent longitud i direcció. Són dibuixos sense sentit i desordenats, ja que els infants no arriben a controlar els seus moviments.
L’infant no intenta reflectir la realitat, es tracta simplement d’expressions graficomotrius per mitjà de les quals troba una manera de donar sortida als seus impulsos. Però són traços que permeten establir les bases del que més endavant serà el dibuix i l’escriptura infantil.
El fet de traçar línies és per als infants una acció molt agradable, gaudeixen del moviment i de l’activitat kinestèsica que li representen els seus gargots.
Més endavant, i fruit de la maduració motora, l’infant combina el moviment del colze amb la rotació de l’espatlla i és capaç de fer un traç més circular o amb línies corbes. Finalment, s’afegeix el moviment de flexió del canell que, juntament amb els altres moviments, permet fer un gargot en forma de tirabuixó.
2. Gargot controlat. Cap els dos anys i mig aproximadament s’inicia un control global del moviment. L’infant descobreix el control visual sobre els traços que executa. Primer l’ull segueix el moviment manual, després la mà obeeix l’ull i tot això gràcies també a la millora de l’autonomia avantbraç-mà.
Apareix una nova destresa manual, que és la flexió del polze. En aquest moment, els traços apareixen més controlats i coordinats. Per a què aquest moviment sigui possible és necessari que l’infant sigui capaç de frenar de manera voluntària el seu traç.En aquesta etapa els infants es dediquen als gargots amb més entusiasme, ja que poden coordinar el control visual i motor.
Quan l’infant és capaç de conduir la seva mà cap on indica el seu ull és capaç de tancar les figures, primer les circulars i després les rectangulars (vegeu la figura.2 on s’aprecia un gargot controlat amb traços circulars). En aquesta etapa els traços seran gairebé el doble de llargs i en algunes ocasions apareixerà l’ús dels colors en els dibuixos tot i que aquest serà secundari.
En aquests moments es comença a prendre consciència de la situació espacial i el dibuix del gargot s’entén com una activitat principalment motora. Els infants assagen diversos mètodes per sostenir els llapis, prenent-los en general de manera semblant als adults.
Durant aquesta etapa l’infant de mica en mica és capaç de fer girs cap a la dreta o cap a l’esquerra, fer espirals, i sobretot, té capacitat de memoritzar figures i repetir-les. Això implica un gran salt en el desenvolupament psicològic i motor. Pot copiar un cercle però no un quadrat.
Aquesta etapa arriba aproximadament fins a tres anys d’edat, i en ella van emergint en l’infant les preferències manuals. S’inicia la veritable integració visual i motriu, la qual es completa en les primeres etapes de l’adolescència.
El rol dels adults (pares, educadors, etc.) en aquesta etapa és molt més important, ja que els infants s’hi adrecen sovint amb els seus gargots, desitjosos de fer-los participar en el seu entusiasme. La participació en l’experiència amb el reconeixement és el més important, no el dibuix en si mateix.
3. Gargot amb nom. Al voltant dels tres anys i mig l’infant comença a dibuixar de manera intencionada i posa nom als seus gargots (figura.3).
La consciència de la possibilitat de controlar les pròpies creacions motiva l’infant a dibuixar de manera intencionada. Això es concreta en la voluntat de donar nom als seus gargots. Així, podem observar que mentre dibuixen ens poden fer comentaris del tipus “això és casa meva”, “això és un cotxe”, encara que en el dibuix no es pugui reconèixer l’objecte que representa.
En aquests dibuixos els traços són molt similars als de l’etapa del gargot controlat, continuen essent rectes, corbs, ovals, hi ha línies entrecreuades o tancades, l’elaboració i distribució sobre l’espai és millor, però apareix un canvi d’actitud. Aquest canvi implica la unió entre dues formes d’expressió: la gràfica i la verbal.
Aquest canvi d’actitud indica que el pensament de l’infant ha canviat, ja que connecta els moviments fets en el dibuix amb el món que l’envolta. Aquesta etapa marca el canvi del pensament cinestèsic (de moviment) al pensament imaginatiu.
Aparentment els dibuixos no han canviat gaire des dels primers gargots, però ara l’infant té alguna idea sobre el dibuix que fa. Continua gaudint del moviment físic i, si li donem un nou instrument per dibuixar, passarà un temps considerable per veure com és en tots els seus aspectes, tal com ho faria un adult. La quantitat de temps que un infant dedica al dibuix, en aquesta etapa, augmentarà i els gargots seran molt més diferenciats.
Els traços poden estar ben distribuïts per tota la pàgina i de vegades estaran acompanyats per una descripció verbal del que està fent. Aquesta conversa moltes vegades no va dirigida a ningú en particular, sinó que es tracta d’un procés comunicatiu amb el propi jo. En algunes ocasions, l’infant anuncia el que va a fer, en unes altres el dibuix és el resultat de les primeres exploracions en el paper.
És important en aquesta fase no forçar l’infant, ni donar-li la versió adulta del gargot, sinó que hem d’esperar que espontàniament siguin ells i elles els que posin nom als seus dibuixos.
En aquesta fase es comença a utilitzar el color intencionadament, malgrat que no hi hagi relació entre l’objecte dibuixat i el color escollit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario